Tots estan d’acord: les companyies necessiten créixer

XAVIER MALLAFRÉ. Soci de Closa

Aberto del Pozo, economista del gabinet tècnic confederal d’UGT diu que cal “aspirar a tenir un col·lectiu més important de societats amb una grandària d’entre 250 i 500 empleats.” Afegeix que “una estructura esbiaixada a la microempresa genera greus problemes en el teixit productiu. La grandària és un factor clau per a invertir. Tenir crèdit en bones condicions és clau, i quan més gran és una companyia més fàcil, i generalment en millors condicions, és el seu accés als préstecs. A més, per a invertir, es necessiten economies d’escala, generar sinergies, i això només s’aconsegueix amb una dimensió major.”

Per part seva, Yolanda Fernández, directora tècnica del projecte de mitjana empresa del Cercle d’Empresaris manifesta que “si Espanya tingués la mateixa estructura empresarial que Alemanya, la productivitat de la nostra economia seria un 13% major.”

I sembla que no els falta raó: el nombre de companyies a Espanya ha passat de 3,42 milions en 2008 a 3,11 milions en 2014, segons el Directori Central d’Empreses (Dirce). L’1 de gener de 2014 ­últimes dades disponibles més de 1,67 milions d’empreses no ocupaven cap assalariat (eren societats donades d’alta per autònoms). Altres 921.000 (el 29,5% del total) tenien entre un i dos treballadors, i els grups amb 20 o més assalariats només sumaven 60.170.

D’acord amb els càlculs d’Eurostat, a Espanya el nombre mitjà de treballadors per empresa era de 4,7 en 2014. Aquesta xifra només és menor a Itàlia (4 empleats) i està bastant lluny de la grandària empresarial de França (5,7 empleats), el Regne Unit (11 treballadors) i Alemanya (11,7 assalariats).
TAMANY I PRODUCTIVITAT
Segons el Cercle d’Empresaris, en el seu informe de 2014, si a Espanya la distribució de l’ús de les empreses per grandària fos similar a la del Regne Unit, “durant la crisi s’haguessin salvat, ceteris paribus, més de 500.000 llocs de treball.”

La realitat empara aquesta visió: la grandària de les empreses està vinculat a la productivitat. En 2013 ­segons l’Enquesta Industrial d’Empreses elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) la productivitat total de la indústria manufacturera va ser de 53.623 euros. Mentre que la productivitat en la microempresa (menys de 10 empleats) es va situar en 27.099. En el cas de les grans corporacions (250 o més assalariats) la mitjana va ascendir a 77.077.

A ESPANYA LA MITJANA DE TREBALLADORS PER EMPRESA ÉS 4,7. A FRANÇA, 5,7 I A ALEMANYA, 11,7
També, segons el mateix estudi, les empreses industrials de 50 o més empleats són les més enfocades a l’exportació, amb més d’un 30% de la seva facturació a l’exterior, segons les últimes dades de l’INE. En canvi, en les societats petites (de 10 a 49 membres de plantilla) l’exportació significa el 20% de la xifra de negoci, i la microempresa només destina el 6,9% de les seves vendes a altres mercats. La dimensió empresarial està molt relacionada amb la longevitat de les empreses, una característica molt desitjable, segons La Caixa Research, ja que nivells de maduresa més alts contribueixen a consolidar la capacitat de producció i la penetració del mercat.

En aquest sentit, d’entre les empreses espanyoles amb 20 o menys assalariats, només un 14% havia complert més de 20 anys, d’acord amb les dades del Dirce. En canvi, en les empreses de més de 20 treballadors aquesta ràtio aconseguia el 43%.

EXISTEIXEN SOLUCIONS
Un primer anàlisi del teixit empresarial espanyol porta a la conclusió que la grandària de les companyies és la conseqüència directa de tenir una economia enfocada principalment al sector serveis, on dominen les societats de dimensions molt reduïdes. Aquest segment d’activitat, exclòs el comerç, aglutina al 56,2% de les empreses espanyoles. Sin embargo, los expertos creen que esta explicación no es suficiente a la hora de analizar las razones de la supremacía de la microempresa en España.

Com veurem en aquest dossier, existeixen explicacions històriques, culturals i legislatives que porten a aquesta realitat no desitjada, però també existeixen solucions perquè cada empresari pugui, d’acord amb la seva estratègia, aconseguir una grandària més òptima i que li permeti així ser més competitiu per al seu bé propi i el de la societat en general.